Els fisioterapeutes que treballen en l’àrea de la pediatria normalment utilitzen escales motrius i tests funcionals per observar i registrar el nivell de desenvolupament dels nens amb relació a l'edat cronològica.
A través de les valoracions es pot observar si existeixen limitacions funcionals i identificar els possibles dèficits que requereix un programa terapèutic. Alguns tests valoren el moviment espontani; d’altres valoren activitats específiques i/o alteracions posturals. Alguns són més útils per planificar el tractament individual; d’altres, per comparar el desenvolupament global segons l’edat cronològica i altres tests estan dissenyats per valorar nens amb discapacitat.
Encara que avui dia hi ha diferents escales per valorar el desenvolupament de l’habilitat motora, musculoesquelètica i psicomotriu del nen, el fisioterapeuta ha de conèixer i saber aplicar eines de valoració reconegudes internacionalment que s’utilitzen per poder identificar quantitativament i qualitativament la capacitat motriu i psicomotriu del nen, el seu sistema musculoesquelètic en creixement i quan els valors registrats difereixen dels paràmetres normals.
Cadascuna de les valoracions pot oferir una particularitat que serà útil per a una població determinada, patologia o disfunció en particular, planificar o determinar l'eficàcia d’un abordatge terapèutic particular i/o fer un registre bàsic útil per a una investigació.
Unes valoracions ofereixen un registre de maduració global de diferents àrees, altres valoren aspectes bàsics de la motricitat gruixuda i/o fina i altres permeten realitzar un seguiment de l’estat musculoesquelètic del nen en el seu creixement. Aquest procés hauria de ser continu, comprensible i coordinat, i hauria d'incorporar els nous conceptes del control motor. Per això és necessari utilitzar, moltes vegades, un enfocament interdisciplinari i dinàmic, ja que la valoració és un procés complex que determina les capacitats o els dèficits del nen involucrant totes les àrees del desenvolupament.