Exercici Físic i Massa Òssia
Una de les
millors mesures preventives per evitar les fractures osteoporòtiques en
la tercera etapa de la vida és la de construir ossos al més forts
possible durant la infància i l'adolescència, que és quan es produeix
un ràpid creixement ossi, que serà determinant en l'adquisició d'un pic
de massa òssia (PMO) més elevat al final de l'adolescència. Aquesta
etapa es converteix en el període idoni per actuar sobre els factors
condicionants de la massa òssia amb la finalitat d'aconseguir una
millor adquisició d'os. Un d'aquests factors és l'exercici físic, que
serà objecte d'estudi d'aquest treball.
Per obtenir els
beneficis de l'exercici físic, aquest deuria estar dirigit cap a les
àrees de l'esquelet més influenciades negativament per la malaltia, com
són el maluc i la columna lumbar. En esports d'alt impacte
musculosquelético en els quals el salt és una acció tècnica freqüent,
com és el cas del bàsquet, la càrrega mecànica en el maluc i la columna
lumbar serà important i, per tant, es pot pensar que també ho seran els
beneficis per a la massa òssia en aquestes localitzacions.
En
diferents treballs s'ha pogut constatar que esportistes d'elit i
persones que realitzaven molt exercici arribaven a tenir diferències
molt importants de massa òssia a les zones de càrrega respecte dels
subjectes inactius. Aquestes diferències tan importants podrien ser
causades per un efecte acumulatiu en els esportistes, aspecte que queda
per dilucidar, ja que els estudis prospectius amb esportistes són
pràcticament inexistents.
La valoració del paper de l'activitat
física durant un període llarg en la majoria dels casos es valora en
estudis retrospectius, en els quals es perd el valor en l'exactitud de
la quantificació de l'exercici físic.
Equip:
- Dra.
Caritat Bagur Calafat
- Dr.
Jordi Farrerons Minguella
- Dr.
Ramón Balius Matas
- Sr.
Azahara Fort Vanmeerhaeghe
Projectes de recerca:
- Projecte 1: «Influència de l'entrenament intensiu i la pràctica del bàsquet d'alt nivell en la massa òssia de noies adolescents».
Estudi de cohorts prospectiu en el qual les participants se'n van anar assignant al grup d'estudi en funció de l'exposició a un programa d'exercici intensiu que correspon a la pràctica del bàsquet d'alt nivell. Es va realitzar un seguiment durant un període de 4 anys, en el qual es va realitzar una valoració anual de la massa òssia en diferents àrees d'interès (columna vertebral lumbar, maluc i canell) i de les diferents variables que poden influir.
Es va poder arribar a concloure que les jugadores de bàsquet tenien un perfil evolutiu d'adquisició de massa òssia diferent pel que fa al maluc i la columna vertebral lumbar. Van mostrar un major ritme de guanys òssies en aquestes localitzacions i aquestes es van allargar en el temps, quan el procés de modelage ossi de les noies del grup control estenia a estabilitzar-se. Aquestes diferències entre els dos grups es van poder atribuir al diferent nivell d'exercici físic.
- Projecte 2: «Efecte a llarg terme produït per l'entrenament amb vibracions mecàniques sobre la massa òssia, el control postural i la força explosiva de l'extremitat inferior de joves esportistes d'elit»
Es realitzarà un assaig clínic aleatori amb una mostra formada per 24 adolescents, esportistes d'elit. El grup d'estudi seguirà un programa d'entrenament amb vibracions mecàniques que tindrà una durada de 18 setmanes. Es valorarà l'efecte d'aquest sistema d'entrenament sobre la massa òssia, el control postural i la força explosiva de l'extremitat inferior.
- Projecte 3: «Evolució a llarg termini de les adaptacions locals de la massa òssia en tennistes de diferents nivells competitius i en ex-tennistes d'elit».
Estudi de cohorts prospectiu amb tennistes per valorar les adaptacions locals de la massa òssia. Es realitza un estudi comparatiu de l'extremitat dominant i no dominant:
*
- Tennistes de diferents nivells competitius en edats compreses entre els 10 i els 20 anys en la primera valoració basal. Es tornaran a valorar després que hagin passat 10 anys de la primera valoració.
- Tennistes d'elit. Es valoren de manera basal quan encara estan en actiu. Es tornaran a valorar després de 10 anys, una vegada ja s'ha acabat la seva carrera esportiva. En la primera valoració basal es van trobar diferències entre la massa òssia d'una extremitat i el seu contralateral. Al tractar-se d'una disciplina esportiva unilateral es vaig poder intuir que els beneficis per a la massa òssia també són unilaterals, i es confirmen les adaptacions específiques segons l'àrea més implicada en l'exercici.
Publicacions
Projecte 1:
- Bagur, C. «Influència de
l’entrenament intensiu i la pràctica del bàsquet d’alt nivell en la massa ósea
de noies adolescents». Tesi doctoral enviada para publicar en el TDX.
- Bagur, C. «Deporte y masa ósea.
Características del ejercicio físico que condicionan el modelage y remodelage
oseo». Revisión aceptada para publicar a la revista Apuntes de Medicina d l Deporte.
Ed Doyma y Consell Català de l’Esport.
-
Bagur, C. «Evolución ontogénica
de la masa ósea y influencia de la actividad física sobre el hueso en las
diferentes etapas de la vida». Revisión aceptada para publicar a la revista
Apuntes de Medicina del Deporte. Ed Doyma y Consell Català de l’Esport.
Projecte 3:
- Balius, R.; Bonet, N.;
Pacheco, L.; Parra, J.; Estruch, A.; Ruíz, A.; et al. «Valoración regional del
contenido y la densidad ósea en tenistas profesionales». Apuntes de Medicina
del Deporte. 37, 140 (2002), p. 25-38.