Pensament i antropologia
L'àrea de Pensament i Antropologia reuneix a
investigadors que provenen de diverses àrees de coneixement: història,
sociologia, filosofia, art i literatura. La interdisciplinaritat en la
composició del grup comporta una doble vessant en la seva investigació:
- D'una banda, en cuanto equip interdisciplinari, la investigació gira entorn de
centres temàtics fonamentals del pensament sociopolític i de l'antropologia
filosòfica (principalment, la dignitat de la persona humana i la seva
centralitat en la construcció de la vida social). Aquests temes es treballen des
d'una perspectiva metodològica que prima el coneixement sintètic per damunt del
coneixement analític.
- D'altra banda, en cuanto expert en un àmbit
particular dels sabers humanístics, cada integrant del grup desenvolupa una o
diverses línies d'investigació en el seu camp específic en estret contacte amb
les comunitats científiques corresponents.
Les dues vessants de la recerca s'entrecreuen positivament. En efecte, la recerca
interdisciplinària i no especialitzada ofereix una àmplia panoràmica que permet
dibuixar un mapa de coneixements humanístics fonamentals i establir vincles
entre els diversos àmbits temàtics, independentment de la seva adscripció
oficial a algun dels camps especialitzats.
Simultàniament, la recerca
especialitzada aporta els continguts més innovadors i proposa exemples concrets
per a les perspectives més genèriques.
Equip:
- Dr.
Josep Olives (director)
- Dr.
Josep Corcó
- Dr.
Alfons Puigarnau
- Dr.
Xavier Escribano
- Dra.
Patricia Almárcegui
- Dr.
David Lorenzo
- Dr.
Iván Lacasa
- Sr.
Carles Ayxelà
- Sr. Gaspar
Pujol
- Sra.
Cilea Dourado
- Sr.
Fernando Sánchez
- Sr.
Joaquim Muñoz
Projectes de recerca:
A continuació, es presenten breument els projectes
que l'àrea de Pensament i Antropologia desenvolupa conjuntament com equip
d'investigació, comptant també eventualment amb la col·laboració d'investigadors
d'altres universitats. S'afegeix, almenys, una publicació representativa.
- Projecte 1: Ciutat, persona i civilització: claus per a la comprensió del
món contemporani
Aquest projecte se centra en la reflexió sobre la persona
humana, englobant tant el seu aspecte individual com la seva faceta col·lectiva.
A partir d'aquí es reflexiona sobre la idea de comunitat i tots els valors i
conceptes principals que la conformen i la fomenten.
També inclou reflexions
sobre la història i el sentit profund de la cultura, la religió i la
civilització.
Publicació representativa:
- OLIVES, J. (coord.) Idees de ciutat i ciutadania, Seminari Permanent d’Història del
Pensament polític i social, INEHCA, Barcelona 1999.
- Projecte2: Conceptes angulars de la filosofia
sociopolítica fonamental.
El pensament sociopolític clàssic té plena vigència en
el món actual. Aquesta línia d'investigació posa en pràctica la herméutica
simbòlica per traduir al llenguatge de la Modernitat els continguts essencials
de les teories sociopolítiques i antropològiques clàssiques.
Això implica un
canvi de paradigma ja que suposa l'ampliació de les doctrines sociopolítiques
que avui són comunament acceptades en la praxi i en la teoria convencional. El
nucli conceptual del nou paradigma proposat és la polis, entesa com esquema
analògic des del qual és possible establir les línies de correspondència entre
l'ésser humà, la seva dimensió comunitària i la naturalesa o cosmos.
Aquest nou
paradigma pot ser anomenat “teoria sociopolítica fonamental”.
Publicació representativa:
- OLIVES,
J. (coord.), La autoridad revisitada, Prohom Edicions, Cabrils (Barcelona)
2005.
- CORCÓ, J. "Autoridad, razón y
verdad", (pp. 21-51)
- ESCRIBANO, X. "La autoridad y la
sociedad libre", (pp. 85-100)
- LACASA, I. "La autoridad de la
verdad", (pp. 149-174)
- Olives, J., "La idea tradicional de
verdad", (pp. 101-148)
- Projecte 3: Les imatges de l'home en la història del
pensament.
L'ésser humà necessita una imatge de si mateix per realitzar-se
adequadament com persona, tant en la seva dimensió individual com col·lectiva.
L'autoconeixement és, sens dubte, una de les fonts principals que orienten el
comportament social i l'organització política de l'home de tots els temps i en
totes les cultures.
Aquesta línia d'investigació vol posar de manifest les
formulacions històricament més interessants de la imatge que l'home ha elaborat
de si mateix des dels plans filosòfic, artístic i literari.
Publicació representativa:
- CORCÓ,
J., FIDORA, A., OLIVES. J., PARDO, J. (coord.), Què és l’home? Reflexions
antropològiques a la Corona
d’Aragó durant l’Edat Mitjana, Prohom Edicions, Cabrils (Barcelona) 2004.
- Corcó, J., "L’antropologia de l’escolar catòlic arnaldià", (pp. 53-71)
Olives, J., El simbolismo
antropológico de la ciudad en Francisco Eiximenis, (pp. 253- 271)
- Projecte 4: Antropologia Viària.
Es tracta de
replantejar el marc conceptual referit a la vialitat i col·locar la dimensió
humana al centre d'un problema que fins ara s'ha considerat com a tècnic. És,
per tant, un assaig de plantejar i establir les bases científiques per a un nou
punt de vista sobre la qüestió viària, centrada en la persona humana i abordada
amb un caràcter pluridisciplinari.
Per això, es pot dir que aquesta línia
d'investigació s'encamina a l'establiment d'una nova disciplina científica:
l'antropologia viària.
Publicació representativa:
- OLIVES,
J. (coord.), Antropologia viària: l’atenció a la conducció, Fundació Abertis,
Barcelona, 2003.
- Escribano, X., Conducción veloz,
pasividad corporal y atención ética, (pp. 45-54)
- Lorenzo, D., Ética y conducción
en la Antropología
Viaria, (pp. 27-37)
- Olives, J., L’atenció a la
conducció, un repte per l’Antropologia Viària, (pp. 9-12)
- Projecte 5: Pensar amb imatges: símbol i mite en
la història del pensament.
L'objectiu d'aquesta proposta d'investigació és
redescobrir el valor intel·lectual de les imatges, del simbolisme i de l'art en
general com vehicles de coneixement teòric i pràctic. Això implica desvincular
el coneixement d'un plantejament exclusivament discursiu.
En realitat, les
imatges simbòliques constitueixen un vast arxiu ancestral de les civilitzacions
de la humanitat.
L'objectiu principal d'aquest estudi és desenvolupar les claus
interpretatives adequades per accedir al món d'aquestes imatges.
Publicació representativa:
- OLIVES,
J., Prlèg al Diccionario de los símbolos, de Jean Chevalier i Alain Gheerbrant,
Herder, Barcelona, 1988.
Publicacions:
A continuació es presenten de manera sintètica
algunes de les principals línies d'investigació en les quals està especialitzat
cada membre del grup de Pensament i Antropologia. S'acompanya cada àmbit
d'especialització amb una publicació significativa.
Dr. Josep Olives
- Teoria sociopolítica fonamental: La ciudad cautiva, Ed. Siruela,
Madrid, 2006.
- Simbologia: “El simbolismo antropológico de la ciudad en Francisco de
Eiximenis”, en AA. VV., Què és l’home?, Prohom Edicions, Barcelona,
2004.
- Urbanística: Il Movimento
Sociale Urbano, 1978
Dr. Josep Corcó
- Filosofia de la ciència: “The
Emergent Character of Life”, a JARVIE, I.; MILFORD, K.; MILLER, D. (eds.), Karl
Popper. A Centenary Assessment (Volume III: Science), Ashgate
2006.
- Ciència i religió: “El pensamiento científico y su impacto en la cultura
contemporánea. La tercera cultura”. A MARÍN, H. (coord.), Hacia una nueva
cultura cristiana, Universidad Católica de Murcia/Pontificio Consejo de la Cultura. Vaticano,
Murcia, 2002.
Dr. Alfons Puigarnau
- Romànic. Abstracció. Arquetipos. Neoplatonismo. “Imago Dei y lux mundi. La
recepción de la teología de la luz en la iconografía del Pantocrátor en
Cataluña”, Networked Digital Library of Theses and Dissertations
(NDLTD), Barcelona, 2005. Depósito legal: B.31811-2005. ISBN: 84-689-3005-9.
- Arquitectura. Iconoclastia. Estètica. Laberints. Anamorfosi. Tradició.
“Iconoclastia filosófica y arquitectura genética/Iconoclastic Aspects of Genetic
Architectures”, in: AA.VV. Genetic Architectures / Arquitecturas genéticas,
Barcelona/New Mexico (USA), ESARQ-UIC/SITESBooks-, 2003.
Dr. Xavier Escribano
- Antropologia filosòfica. Teories i conceptes de la corporeïtat: Sujeto
encarnado y expresión creadora en el pensamiento de M. Merleau-Ponty,
Prohom Edicions, Cabrils (Barcelona) 2004.
- Pensament contemporani i fenomenologia: Escribano, X., “Los signos del arte
nos Fuerzan a pensar. Merleau-Ponty, Deleuze y Proust », Taula. Quaderns de Pensament, 38, (2004), pp. 263-269
Dra. Patricia Almarcegui
- Literatura de viatges: Ali Bey y los viajeros europeos a Oriente,
Bellaterra, Barcelona, 2007.
- Orientalisme: (coord.), “La cuestión oriental”, Microfisuras, n º 8,
1999, pp. 46-60.
Dr. David Lorenzo
- Relació entre ètica general i ètica aplicada. Còdis deontològics: “Primeros
principios, códigos deontológicos y acción humana”, en Hacia una sociedad responsable:
reflexiones desde las éticas aplicadas, ROMÁN, B; PALAZZI, C. (eds.), Ed.
Prohom, Barcelona, 2006, 149-155.
Sr. Carles Ayxelà
- Hermenèutica filosòfica: "El peligro de simplificar la realidad.
Gadamer y Platón: el diálogo, una herencia exigente". Materiales del
congreso Internacional sobre Hermenéutica Filosófica "El legado de
Gadamer". Departamento de Filosofía, Universidad de Granada 2003. pp.
93-102
Sr. Gaspar Pujol
- Estudis de simbolisme tradicional: actualment realitza una tesi sobre “El
sentit simbòlic en els taulells de jocs antics”.
Sra. Ciléa Dourado
- Metafísica i tradició: "Fe, Razón e Iluminación Mística en Ramon
Llull", publicat a MIRABILIA 1. Revista de História Antiga e Medieval.
Sao Paulo: Instituto Brasileiro de
Filosofia e Ciencia Raimundo Lulio/J. W. Goethe-Universitat Frankfurt/
Universitat Autônoma de Barcelona- 2003. 265 p.
Sr. Fernando Sánchez Costa
- Història de la cultura. Actualment realitza una tesi doctoral sobre “La
cultura històrica a principis del S. XX a Espanya”.
Sr. Joaquim Muñoz
- Antropología y pensamiento tradicional: aplicación a la dirección de
empresa